Hi ha un 15% de males persones.

Què vull dir amb males persones? Doncs, depèn. Dir-ne males persones és un eufemisme per a no dir fills de …

Amb males persones vull dir delinqüents, mafiosos, gent violenta, aquestes individus serien els pitjors. Però també egoistes empedreïts, brètols, gent que frueixen fent mal, pocavergonyes. Gent que els importa un rave els altres. Amb diferents graus.
La bona notícia està, mirant-ho pel costat positiu, en que la resta, el 85% som bona gent. Per tant, som majoria. Afortunadament.
Això era la teoria d’un professor meu. I se’m va quedar gravat. I amb el temps ho he anat madurant i crec que tenia raó. No és una evidència estadística, ho és empírica.
En tot cas, és evident que en tot grup humà sempre hi ha un petit nombre de gent que no és poden anomenar persones. No ens queda altre remei que acceptar-ho i conviure-hi.
Per tant, sempre que iniciem una relació, un negoci, cal anar en compte. De totes formes, si aquesta teoria és correcte, el més probable, és que estiguem davant d’una bona persona.
Malgrat tot hi ha, de tant en tant, bones noticies. Com la desaparició de Gadafi, o la de aquella colla que no tenien escrúpols en engegar un tret al cap per l’esquena a qualsevol que no penses com ells. Diuen que no ho faran més. O la d’aquell brètol de Cadiz que va mal ferir greument en un partit de futbol a un agent de seguretat.  Finalment sembla ser que s’ha fet l’harakiri ell solet clavant-se una arma blanca. L’atzar ens ha lliurat, per sempre més, d’un membre del club dels fills de …

Parlant de malparits. No us perdeu aquest article: “El ojo en el dedo”. És molt divertit.

Si voleu conèixer més membres d’aquest selecte club, no us perdeu la pel·lícula inside jobs.

Si tens clar que hi ha una minoria d’impresentables, sigui el percentatge que sigui, ja estàs previngut.

Agressió a un guardia jurat

Aquest "angelet" s'ha matat solet clavant-se una navalla.

Anuncis