Etiquetes

,

Pica d'Estats

Qualsevol camí per llarg que sigui comença amb un primer pas. El més important. Foto Pica D'Estat per gentilesa de Sònia Serra.

Imagina una muntanya de més de 3000 metres, com la Pica d’Estats. Si te la mires des de baix veuràs una cosa gegant, enorme, molt alta, impressionant. Et diràs: cal molt esforç, no se si podré, ara fa malt temps … Excuses. Com va dir Rabinat Tagore: “un viatge de milers de quilometres comença amb un primer pas”

Cal començar però també cal perseverar, ser tossut. Saber-se dosificar.

Un amic meu amb molt talent, En Jordi Morillo, ha començat un projecte que vist en perspectiva és enorme, un programa en entorn Web que de moment vol mantenir en secret. Aquest cas em recorda molt el cas dels nois de Olesa de Monserrat que, així en broma, van començar un projecte que amb el temps s’ha convertit en una empresa de molt èxit: EyeOS

Jo li vaig comentar al Jordi: aquí hi ha molta feina a fer. Ell em va respondre “el meu pensament és que el que està programat no ho hauré de tornar a programar un altra vegada i per tant em puc prendre el luxe d’anar xino-xano, sense pausa com l’exemple de l’avi de la muntanya, és una lliçó de vida: ens va passar farà uns sis o set anys quan jo era molt inquiet i anava a fer excursions caminant fins a Torrelletes que és el poblet del costat que està més en mig de la muntanya que el meu poble. Hi ha un camí amb unes escales que pugen fins dalt de tot i després creua cap aquest poble i nosaltres anàvem tot flipats allà corrents i ens vam trobar un avi que anava xino-xano. Nosaltres vam començar a pujar les escales, a sac, i a la meitat o així ja no podíem més .Ens vam parar i l’avi, xino-xano, ens va avançar i va seguir i quan el vam atrapar ja era a Torrelletes.”

La meva experiència pròpia és similar. El programa iBorsa va començar amb un objectiu molt modest. Gestionar les meves carteres de borsa. Poc a poc es va anar fent gran. Ara a més té gràfiques, simulador, sistemes automàtics … Centenars d’hores de programació i gairebé 4 anys després hi ha un producte del qual em puc sentir orgullós. Vist en perspectiva, penses, si hagués realment valorat el temps i l’esforç que hi he esmerçat potser no hagués començat. El mateix puc dir amb les empreses que juntament amb el meu germà hem creat: Org.Difasa, Cibercat, Distrigraf, Ireson. Totes han començat amb un primer pas. Ningú ens ha regalat res. Han començat de zero. Xino-xano, però sense pausa, superant totes les dificultats.

L’ésser humà és una màquina de crear excuses. D’inventar-les i fins hi tot de creure-se-les. Les excuses són la coartada dels mediocres.

Molts cops no fem res o no ens atrevim a iniciar un gran camí, procés o projecte o repte, perquè no som capaços de donar el primer pas i començar. Per suposat ocorre igual amb les empreses i els negocis. No tinguis por a l’error. Només les persones que no fan res, que no prenen cap decisió, són les que no s’equivoquen.

Així dons, per molt llarg que sigui el camí, deixa’t d’excuses, fes el primer pas, no miris a dalt i no paris. És una simple qüestió d’actitud.

Anuncis