Etiquetes

, ,

He decidit fer com el Banc de Sabadell, sucursal les Franqueses del Vallès, a tots els clients de l’empresa enviar-los un rebut de 35 €,  en concepte de despeses d’assessorament tècnic. Si tinc sort i el client no rondina, com que tenim 1.500 clients això fa 52.500 €. No caldria fer res més. Amb això una persona normal pot viure tot un any sense treballar.

Doncs, aquesta és la darrera pensada d’aquesta entitat. Ens han pres del compte 35,40 € en concepte de “QUOTA DEL SERVEI D’ACCÉS A ORIENTACIÓ JURÍDICA I FISCAL”. Un servei que, en teoria, et dóna dret a trucar a una línia de pagament 902 per fer consultes… Genial ! Servei que no hem utilitzat i que, conscientment, no l’hem demanat entre altres coses perquè ho tenim contractat per altra banda. I seria de burros pagar pel mateix dues vegades.

Però el tema no s’acaba aquí. El més de Novembre de l’any passat vàrem començar a negociar una línia de factoring amb aquesta mateixa sucursal. Les negociacions es van anar dilatant per culpa de la desídia de la directora que, de moment m’estalvio de posar el nom. Correus sense contestar, desenes de trucades sense resposta. Visites inútils. Un cop em va dir “es que no trobo l’expedient”. L’última notícia que tenim és del  21/06/11 que, després de les nostres contínues trucades durant mesos a l’oficina sense que ens atenguessin, ens varen dir que abans de final de mes de JUNY ho preparaven. Tot plegat 9 mesos perduts. Al final, la operativa la hem signat amb un altre banc, en un mes.

Puc entendre que les entitats bancaries puguin denegar-nos una operació. Però de cap manera no admeto es que ens ignorin i a sobre tinguin la barra de cobrar per un servei que no han efectuat i que no ha estat sol·licitat explícitament al·legant que és com si fóra un manteniment de compte. Què és això que els comptes generen despesa per mantenir-los? Us imagineu tenir un milió de clients a qui poder-los cobrar, posem 15 €, en concepte de manteniment del compte? Això seria 15 milions, uns 2.500 milions de les antigues pessetes. Bé, per fer això només cal fer-los signar un contracte tancat amb molta,  però molta lletra menuda, d’aquells que no et llegeixes, d’aquells de “¿lo tomas o lo dejas?”, on digui que si signes dones el consentiment per a que posin la ma a la butxaca quan els hi roti.

El meu germà, que tenia una empresa de 4 persones, dic tenia ja que ara en son 2, té un contenciós també amb aquest banc. Li han cobrat 12.000 € en concepte d’assegurament de tipus d’interès. Els famosos SWAPS. Això per una empresa petita no és cap broma. Una persona normal no té ni idea de derivats financers i a poc que et facin quatre números i t’avisin de que no te’n pots desfer, estic segur que no signes. El tema està en mans d’advocats.

Això és un cercle viciós. Nosaltres per exemple paguem uns 1.000 € de despeses financeres al més. I som quatre gats. En aquesta època això pot representar que un balanç estigui més o menys sanejat. Llavors els bancs et demanen balanços per renovar-te les polisses. Però són els primers en escanyar-te …

Solució, autofinançar-se, si pots… o fer com els xinesos que no utilitzen el sistema bancari, que s’ho maneguen entre ells. D’aquests n’hauríem d’aprendre més.

Acudit sobre bancs

¿Lo tomas o lo dejas?

NOTA: No us perdeu aquest “diccionario bancario“.

Anuncis