Etiquetes

,

Crisii destrucció

La crisi comporta destrucció i oportunitats.

Els immobles baixen de valor. Els països fan fallida. Les Caixes d’estalvi han de ser rescatades. L’atur no para d’augmentar. La borsa cau en picat. Les empreses entren en suspensió de pagaments. La pressió fiscal augmenta. Es destrueix teixit empresarial. Els ingressos de les famílies baixen i per tant el consum. Les administracions retallen en sanitat i educació. Augmenten les revoltes i la indignació.

Però ….

Hi ha un tipus que diu que el que cal fer es llevar-se d’hora, molt d’hora, deixar-se de retrets i queixes, i posar-se a pencar. Un tipus que creu en l’esforç i la feina ben feta. Un tipus que sap envoltar-se de gent amb talent, disciplinar-los, motivar-los i fer-ne el equip més competitiu del món. Un personatge model d’optimisme, que defuig el conflicte, que sap tan perdre com guanyar, que ha estat capaç de posar d’acord tots els polítics. Cosa insòlita. L’anomenen Pep i és un exemple per la societat.

Estem vivint temps interessants, difícils, però interessants. Possiblement les coses no seran com abans. Segur, res serà igual. El paradigma ha canviat. Caldrà fer més amb menys. No esperem que la tempesta amaini. No esperem que els altres ens solucionin els nostres problemes. El futur l’hem de construir amb el dia a dia, amb la nostra actitud, aprofitant el temps. De tota manera una mica de sort no aniria malament, però millor si la sort ens enganxa treballant.

Si, cal llevar-se d’hora, molt d’hora, deixar-se de rucades, enfocar-se i posar-se a treballar. Hi ha molt per fer. La crisi provoca destrucció però també canvis i oportunitats.

Gràcies Pep.

NOTA: Aquí podeu visualitzar el vídeo del discurs del Pep.

Anuncis